1. LA VELLA POLIDA.

    THE NEAT OLD WOMAN.

  2. Quan el senyor Ginjoan, en el tomb que cada any donava per les seves possessions de muntanya, eixint de la vila de marina on vivia, va trobar, en un mas, la Quitèria, bordeta que hi servia de criada, tot seguit va sentir-se'n agradat.

    When Mr. Ginjoan, on the tour he made every year of his mountain properties, leaving the seaside town where he lived, found Quitèria in a farmhouse—an orphaned girl who served there as a maid—he immediately took a liking to her.

  3. El senyor Ginjoan, conco aferrissat, gran golafre, gran caçador, home irat, tacany, i panxacontenta, va proposar a la desnarida Quitèria d'entrar al seu servei.

    Mr. Ginjoan, an inveterate bachelor, a great glutton, a great hunter, an angry, stingy, and self-satisfied man, proposed to the plain Quitèria that she enter his service.

  4. La Quitèria era una d'aquestes dones que semblen fetes amb les miques que van sobrar quan ja eren pastades totes les altres dones del món: tenia una mica de cabell, una mica de cos, una mica de llavis, una mica mica d'ulls.

    Quitèria was one of those women who seem to be made from the crumbs left over when all the other women in the world had already been kneaded: she had a bit of hair, a bit of a body, a bit of lips, a tiny bit of eyes.

  5. Aquesta exigüitat i mesquinesa plaïen al senyor Ginjoan, com si aquell gairebé anorreament fos obra seva personal, resultat del seu misoginisme i de la seva absorció egoista.

    This exiguity and paltriness pleased Mr. Ginjoan, as if that near-annihilation were his own personal work, the result of his misogyny and self-absorption.

  6. Però el que sobretot plaia al senyor Ginjoan en la Quitèria era la seva polidesa, la seva humilitat, la seva docilitat, sos mots plens d'una rústica i infatigable deferència, sos gestos d'esborrament i d'immolació.

    But what pleased Mr. Ginjoan most of all in Quitèria was her neatness, her humility, her docility, her words full of a rustic and untiring deference, her gestures of self-effacement and immolation.

  7. El senyor Ginjoan va anar fent-se vell, això és, va anar inflant- se i bufant, i la Quitèria va anar fent-se vella, això és, va anar empedreint-se.

    Mr. Ginjoan grew old, that is, he grew bloated and huffed, and Quitèria grew old, that is, she hardened like stone.

  8. El senyor Ginjoan ja no podia caçar, ni debatre violentament en el Círcol Agrícola, ni regalar-se amb els grans àpats i el begoteig.

    Mr. Ginjoan could no longer hunt, nor debate violently at the Agricultural Circle, nor indulge in grand feasts and drinking.

  9. La seva passió es concentrà en la tacanyeria, en la roïnesa.

    His passion became concentrated in stinginess, in meanness.

  10. Hom hauria dit que igual li passava a la Quitèria; ella mateixa suggeria estalvis que no s'havien acudit al senyor Ginjoan.

    One would have said the same was happening to Quitèria; she herself suggested savings that had not occurred to Mr. Ginjoan.

  11. S'imposava tasques que duraven de les cinc de la matinada fins a ben endins de la nit, però que havien permès donar comiat a una dona de feines i a un mosso.

    She imposed tasks upon herself that lasted from five in the morning until well into the night, but which had allowed them to dismiss a charwoman and a servant boy.

  12. El senyor Ginjoan va arribar a endarrerir-se en el pagament de les mesades de la Quitèria i al capdavall deixà totalment de pagar-les.

    Mr. Ginjoan eventually fell behind on Quitèria's monthly wages and in the end stopped paying them altogether.

  13. El zel de la Quitèria, però, es redoblava: la seva cortesia s'havia fet maquinal, però cada dia més abassegadora, com passa amb alguns tics; i quan la Quitèria tornava alguns sous del magre pressupost de la plaça al senyor Ginjoan, amb una gairebé genuflexió, els puntets dels seus ulls tenien, per un moment, una lluentor de freda joia.

    Quitèria's zeal, however, redoubled: her courtesy had become mechanical, yet daily more overwhelming, as happens with certain tics; and when Quitèria returned a few coins from the meager market budget to Mr. Ginjoan, with a near-genuflection, the little dots of her eyes held, for a moment, a gleam of cold joy.

  14. Quan el senyor Ginjoan estava malalt, ella el vetllava, i cada cop que li donava la medicina, li feia una reverència, i amb una mescla de tractaments característica, li deia:

    When Mr. Ginjoan was ill, she watched over him, and every time she gave him his medicine, she bowed to him, and with a characteristic mixture of forms of address, said to him:

  15. -Si és servit, una culleradeta, si us plau, missenyor. -

    —If it pleases you, a spoonful, please, my lord.—

  16. No solament era polida la Quitèria amb el senyor Ginjoan.

    Not only was Quitèria neat with Mr. Ginjoan.

  17. N'era amb el rector, que la feia objecte de bromes gruixudes i benignes.

    She was so with the rector, who made her the object of broad and benign jokes.

  18. N'era amb les veïnes més humils.

    She was so with the most humble neighbors.

  19. N'era amb els captaires: amb els que passen en parelles, amb categoria de coneguts i de parroquians, i amb els escadussers que fan pudor de vi i parlen llenguatges estranys.

    She was so with the beggars: with those who pass in pairs, with the status of acquaintances and regulars, and with the occasional ones who reek of wine and speak strange tongues.

  20. N'era amb les coses: tenia una manera d'espolsar una cadira i de fregar els llautons, que semblava demanar perdó de la gosadia.

    She was so with things: she had a way of dusting a chair and polishing the brasses that seemed to beg forgiveness for the audacity.

  21. N'era fins i tot amb la llum del dia quan obria les finestres, i amb l'ombra de la nit quan les tancava, sempre llisquívola i amb la testa decantada.

    She was so even with the light of day when she opened the windows, and with the shadow of night when she closed them, always slipping by with her head tilted.

  22. Una vegada el senyor Ginjoan va voler comprar una gran hisenda, que un hereu jugador es veia obligat a malvendre.

    Once Mr. Ginjoan wanted to buy a large estate, which a gambling heir was forced to sell off cheaply.

  23. Va fer-se venir qui sap els diners d'un Banc de Barcelona, i la Quitèria veié com s'enduia el plec de bitllets a l'alcova.

    He had heaven knows how much money sent from a bank in Barcelona, and Quitèria saw him take the bundle of banknotes into the bedroom.

  24. Era una nit de tardor una mica freda: el dia era ja ben curt, i el senyor Ginjoan, que sopava d'hora, a les nou ja era a la seva cambra, on es tancà.

    It was a somewhat cold autumn night: the day was already quite short, and Mr. Ginjoan, who ate dinner early, was already in his room by nine o'clock, where he locked himself in.

  25. Al cap de dues hores, demanà, sentint-se un poc marejat, una tassa d'aigua de majoles.

    Two hours later, feeling a little faint, he asked for a cup of chamomile tea.

  26. La Quitèria la hi portà.

    Quitèria brought it to him.

  27. Un veí pogué veure com la Quitèria travessava el menjador, enduent-se'n la tassa, de la qual el senyor Ginjoan havia begut.

    A neighbor was able to see Quitèria crossing the dining room, taking away the cup from which Mr. Ginjoan had drunk.

  28. Després, en el pis de dalt, veié la flameta del llum d'oli de la Quitèria, i després tot es va fer fosc.

    Later, on the upper floor, he saw the little flame of Quitèria's oil lamp, and then everything went dark.

  29. A l'endemà, el senyor Ginjoan no es llevava.

    The next day, Mr. Ginjoan did not get up.

  30. La Quitèria va trobar oberta la porta de l'alcova; el senyor Ginjoan havia estat escanyat en son llit.

    Quitèria found the bedroom door open; Mr. Ginjoan had been strangled in his bed.

  31. Tota erta i insignificant, va avisar els veïns, el jutge, el rector.

    Quite stiff and insignificant, she alerted the neighbors, the judge, the rector.

  32. Els diners havien desaparegut.

    The money had disappeared.

  33. La Quitèria no havia vist res, no sabia res, no sospitava res.

    Quitèria had seen nothing, knew nothing, suspected nothing.

  34. Algú va dir, tot seguit, que era ella qui havia comès el crim.

    Someone said immediately that it was she who had committed the crime.

  35. El jutge va registrar el recambró de la Quitèria, i després tot el casal, i la féu detenir sense gaire fonament precís.

    The judge searched Quitèria's small bedroom, and then the entire house, and had her detained without much precise grounds.

  36. La Quitèria repetia sempre, amb reverències, que no havia vist res, que no sabia res, que no sospitava res.

    Quitèria always repeated, with bows, that she had seen nothing, knew nothing, suspected nothing.

  37. La Quitèria, tan polida amb tothom, no tenia amistats, no havia intimat amb ningú, no hi hagué manera de trobar-li connexions, de suposar-li còmplices.

    Quitèria, so neat with everyone, had no friendships, had not grown close to anyone; there was no way to find connections for her, or to assume any accomplices.

  38. A més, una doneta desnarida com ella escanyar un homenàs cepat!

    Besides, a plain little woman like her strangling a hefty, sturdy man!

  39. La cosa tenia un aire inversemblant.

    The whole thing had an air of implausibility.

  40. I d'altra banda, mai no es va saber que hagués rondat pel carrer on visqué el senyor Ginjoan cap inconegut, cap ombra furtiva, cap indefinible sospitós; ni havia romàs senyal de fractura enlloc, ni cap botó delator, o cerilla aixafada en el paviment.

    And on the other hand, it was never known that any stranger, any furtive shadow, any indefinable suspect had lurked about the street where Mr. Ginjoan lived; nor was there any sign of a break-in anywhere, nor any telltale button, or crushed match on the pavement.

  41. A l'Audiència, el procés va ésser llarg i tediós.

    At the Provincial Court, the trial was long and tedious.

  42. L'acusador privat, un senyor obtús i interminable, va dir grans penjaments de la Quitèria.

    The private prosecutor, an obtuse and interminable gentleman, said terrible things about Quitèria.

  43. El defensor, un jove advocat maurí, recomanat pel rector a la Quitèria, va dir que havia estat _ángel de luz en un hogar sombrío_.

    The defense counsel, a young Maurist lawyer recommended to Quitèria by the rector, said she had been an "angel of light in a gloomy home."

  44. El president va recomanar molt de compte als jurats, etcètera.

    The presiding judge urged great caution upon the jurors, etcetera.

  45. La Quitèria va estar sempre reverent i esborradissa.

    Quitèria remained always reverent and self-effacing.

  46. Va mirar amb una mena de gratitud els seus guàrdies, i els magistrats, i el defensor, i l'acusador.

    She looked with a kind of gratitude at her guards, and the magistrates, and the defense counsel, and the prosecutor.

  47. Eutrava i sortia de la sala tot saludant.

    She entered and left the courtroom, bowing all the while.

  48. La deliberació del jurat fou llargota.

    The jury's deliberation was rather long.

  49. Un dels jurats tenia una mala impressió de la Quitèria, perquè s'havia fixat en les seves mans, i les havia reconegut, minses i tot com eren, estranyament nervioses, potser d'una energia insospitada.

    One of the jurors had a bad impression of Quitèria, because he had noticed her hands and recognized them, meager though they were, as strangely nervous, perhaps possessing an unsuspected energy.

  50. Però no hi havia cap prova terminant de culpabilitat, i el veredicte era de bon preveure.

    But there was no conclusive proof of guilt, and the verdict was easy to foresee.

  51. Quan el document solemnial fou llegit, la Quitèria no mostrà en els seus ulls ni aquell petit lluenteig de freda joia que els sobtava en retornar els sous sobrers de la plaça.

    When the solemn document was read, Quitèria did not even show in her eyes that tiny gleam of cold joy that used to surprise them when she returned the leftover coins from the market.

  52. No va tenir cap commoció, no va fer cap gran respir.

    She suffered no shock, nor did she draw a deep breath.

  53. Es va girar als jurats, i tota jupa, amb veu quieta i abnegada, va fer:

    She turned to the jurors, and quite bowed, in a quiet and selfless voice, said:

  54. -Sento haver-los molestat, total perquè se'n vagin de buit. -

    —I am sorry to have troubled you, only for you to go away empty-handed.—